Tres generacions Cervantes Canals

Tres generacions del Col·legi Cervantes de Canals

En el nostre últim número de la revista CERO conseguirem juntar a tres generacions del Col·legio Cervantes de Canals. Moltes gracies a Adela, Maridel, Jordi y Pablo per contar-nos moltes coses del pasat y del present. Amb aquestes experiencies mirem al futuro amb moltes ganes de poder juntar a mes generacions.

ADELA

Quin record té del seu pas pel col·legi?

Encara conserve la motxilla del col·legi, amb llibres i llibretes. Vaig començar el col·legi amb tres o quatre anys. No ho recorde molt bé. El meu pare va triar aquest col·legi perquè una cosina major que jo, anava ja al col·legi i el meu pare va decidir que jo també fóra. Les primeres classes les vaig fer en una casa situada al costat de l’ajuntament.

Després passem a un edifici situat al carrer Sants de la Pedra, on ara és l’edifici de la música, en aquella època els xiquets i xiquetes estàvem separats, els xiquets estaven amb Sr. Eliseo i les xiquetes amb Sra. Elodia, però quan cursàvem el curs d’ingrés pujàvem al primer pis per a fer dictat i altres assignatures, Sr. León ens donava les assignatures d’ingrés.

Als 10 anys començàvem a multiplicar i em recorde que ell em va ensenyar. Era un mestre extra que teníem, venia de fora. A l’ésser una casa no teníem un espai per a eixir al pati, i una vegada al mes ens anàvem d’excursió a la Casa Parella a passar el dia.

Un dia a la setmana resàvem el rosari. Record que quan Sr. Eliseo havia d’eixir fora del col·legi les seues germanes Pepa i Maribel venien a donar-nos les classes i ens cuidaven quan ell no estava.

Quins estudis va realitzar?

Vaig estudiar ingrés i primer, els exàmens els féiem en l’institut de Xàtiva, perquè ací no podíem fer-los. Ja no vaig voler estudiar més però el meu pare no estava totalment d’acord i va parlar amb Sr. Eliseo perquè aprenguera a escriure a màquina, com fer cartes de negocis, era com un mòdul d’administració. Vaig estar treballant en Ferri’s de telefonista, però al poc temps el meu pare necessitaven a una altra persona en el bar i me’l vaig haver de deixar per a ajudar a la família. Sr. Eliseo sempre em deia, si volgueres estudiar ho faries i arribaries molt lluny, però jo no volia.

Després de finalitzar els teus estudis has seguit la relació amb els mestres?

Amb D.Eliseo si que seguim l’amistat i amb D. Elodia després d’anar-se vaig anar a veure-la alguna vegada, el dia que va morir no vaig poder anar perquè la meua filla estava malalta, és una cosa que mai oblit perquè m’haguera agradat anar. Després en entrar les meues filles al col·legi era una relació meravellosa. De fet tota la meua família ens hem format en el col·legi, el meu germà, fills, nebots i néts.

MARIDEL

Com va anar el canvi de direcció?

El final de Sr. Eliseo (Pare) a D.Eliseo (fill) era una època on imperava la disciplina, una disciplina inculcada des de sempre, una base on les coses s’han de fer sempre en les que unes vegades s’encerta i altres no però que a mi m’ha ajudat molt i en la qual jo volia que els meus fills cresqueren també.

Record quan era l’hora d’entrar, que Sr. Eliseo sempre estava dret al costat de la porta i es fixava com anàvem vestits cadascun de nosaltres, en el moment que algú porta les mànegues del jersei o suèter alçades, no deia que les mànegues eren per a portar-les baixades i que així la roba es desbaratava, si obstaculitzem corrent ens deia que si teníem pressa que haguérem eixit abans de casa, que en el col·legi no es corria.

Com era el pati i esmorzar?

A principi de curs quan feien la reunió amb els pares sempre els deia que no podíem portar brioixeria per a l’esmorzar que havíem de portar bocatas. Al no tindre un pati una vegada al mes anàvem d’excursió al poli de Rodrigo i passàvem el dia jugant.

Tens un record positiu o negatiu del teu pas pel centre?

El meu record és totalment positiu, de fet quan arribe el moment de pensar en un col·legi per als meus fills no vaig tindre cap dubte. Quan els meus fills van començar en el col·legi encara hi havia mestres que havia tingut jo, record quan va començar Sr. Jesus, jo era molt xicoteta, amb ell entrenàvem a voleibol i ho conec des de sempre, altres mestres en els quals hem coincidit han sigut, la Srta. Reis, Srta. Marivi, Carmen Gea, Sr. Salvador.

Cada dia ens preguntava la lliçó, i quan eixíem allí davant, ens posàvem roges de la vergonya que ens donava i ens deia “aquestes enamorada” i encara teníem més vergonya. Els finals de curs eren fantàstics, tinc molt bon record. Féiem el mateix que ara alternàvem Educació Física amb el festival. Un dels festivals que record és la Volta al món en 80 minuts. Vam fer un recorregut per diversos països representant els balls tradicionals.

Tothom estava esperant que fóra el torn d’Espanya, eixim 4 xiques ballant sevillanes, vaig fer parella amb Ana Nieto, la seua mare és andalusa i ens va ensenyar a ballar sevillanes. Guarde un record molt bonic del meu pas pel col·legi.

Edificis on has impartit classe?

El primer edifici va ser al costat d’ajuntament, en la guardaria, el parvulari el vas fer al carrer Joan XXIII, l’EGB en l’edifici que és actualment de la música, i l’auxiliar administratiu en un edifici que estava enfront de l’últim. En FP la disciplina era la mateixa que en col·legi perquè formava part d’ell, els professors que estaven eren Reis, Pepe ens donava comptabilitat, l’a més d’aprendre réiem molt en classe.

Quins vincles has tingut amb els docents del centre?

Gràcies a continuar els meus fills en el centre he pogut continuar tenint amb ells una relació meravellosa, i la confiança que tenia amb ells m’ha servit després per al dia a dia de les educació escolar dels meus fills. Jordi i jo hem compartit com a mestres a D.Jesús, Srta. Maravi, Srta. Reis i Sr. Salvador. Recorde el dia que vam haver de fer la matrícula de Jordi que el meu marit em va dir que no tenia preferència per cap centre i jo li vaig dir que a mi no m’era igual m’agradaria que anaren al col·le que jo havia anat, i la veritat que me’l va posar molt fàcil.

Tens relació amb els teus antics companys i companyes?

Quan vam fer els 25 anys que finalitzem l’EGB, ens vam posar en contacte per a celebrar-ho amb un sopar, però amb el pas dels anys cadascun ha fet la seua vida i no coincidim, algunes de les xiques de classe continuem juntes, formen part del meu grup d’amigues.

JORDI

Quines diferències i similituds veus entre les experiències que han comptat la teua àvia i la teua mare?

Hi ha algunes similituds, continuem tenint una sèrie de normes que hem de complir tots. Ara s’estan movent molt les xarxes socials i ens estem adaptant als nous temps.

Com està sent el teu pas pel col·legi en les diferents etapes?

És una experiència positiva, tots els mestres són diferents, cadascun té la seua manera d’impartir les classes. Sr. Jesús m’agradava molt. En 6é de primària els mestres eren Sr. Adrián, Sr. Salvador i Sr. Ricardo, que ens donava Llengua on vam fer un llibre. Cadascun de nosaltres escrivim un text a partir d’un títol que ens proposava Sr. Ricardo, i així a poc a poc vam anar creant el nostre llibre. Amb Sr. Adrián vam fer les il·lustracions.

PABLO

Com són els teus dies en el col·legi?

El dia a dia en el col·legi m’agrada molt, estic cursant 4t de primària i la meua tutora és Lucía. En les seues classes gaudisc molt amb la seua manera d’ensenyar, les activitats que ens prepara habitualment, la resta de mestres també ens preparen activitats per a fer més divertides les classes. L’assignatura que més m’agrada és mats i el que més he trobat a faltar enguany ha sigut asseure’ns en parelles o en equip. El nou director també m’agrada molt.

Gracies Adela, Maridel, Jordi y Pablo per fer realitat la nostra idea de “Tres generacions del Cervantes Canals”.